L'ANY PRATDESABA JA HA COMENÇAT

Aquest any que comença es presenta curull de celebracions com ja anunciavem en el primer post d'aquest blog dedicat a la memòria de Josep Pratdesaba.
Només fa deu anys que es va publicar l'opuscle" Notes històriques en el norantè aniversari de l'Observatori Pratdesaba, Vic 1910-2000". El canvi de segle semblava propiciar una inflexió en el constant pas dels anys amb les celebracions puntuals del Memorial Josep Pratdesaba des de l'any 1967.
D'aquell opuscle, en volem destacar avui el comentari que en feia Joan Sunyol i Genís, que deia així:


Si aquell que té un absolut domini de la ciència o de l'art que pratica, ho sap concertar amb un ampli bagatge cultural i és capaç d'exposar amb senzillesa i claredat la teoria més complexa, és un savi, podem dir que el Sr. Josep Pratdesaba era fet d'aquesta fusta.
Malgrat estar abocat als espais siderals per una innegable vocació, mai no va deixar de tocar de peus a terra,i, amb la mateixa precisió i equilibrat realisme pràctic anb que manipulava els aparells del seu observatori, ordenava el seu pensament i les seves activitats.
La mirada, avesada als grans espais interplanetaris, sabia aturar-se en l'aparent petitesa del més immediat en un gest d'humilitat, assumint la insignificança de l'esser humà davant de l'univers.

Aquesta humilitat i aquesta sezillesa, pròpies dels veritables savis, l'acostava al seu entorn humà, a la seva ciutat. Oferia sempre a tothom, posant-li-ho a l'abast, tant pel seu gaudi com pel seu coneixement, els avenços de la tècnica, que ell ja havia desvetllat. Recordem només que va ser dels primers a introduir la ràdio aVic, el primer en usar la bicicleta. En les conferències que va pronunciar a l'aula del Temple Romà, podia pràcticament parlar de tot, ja que els seus coneixements i les seves activitats eren vastíssimes: literatura, ciències, música, periodisme, excursionsme, docència...
El nostre satel·lit era objecte especial d'estudi de l'astrònom vigatà, com ho eren les taques solars o va ser-ho el cometa Halley, que va fotografiar en ocasió d'una de les seves aproximacions de la seva órbita a la Terra.
La trajectòria de Josep Pratdesaba com a astrònom fou reconeguda i guardonada arreu, fins al punt de posar els seu nom a un cràter de la Lluna.
Com molts dels savis de debó tenia un gran sentit de l'humor i la rialla fàcil. S'allunyava de dogmatismes previs amb na mesurada dosi de relativisme i amb el precís pessic d'escepticisme.
Els qui no el varen conèixer poden rebre a través del temps, gràcies al Memorial que se celebra cada any en honor seu, la lliçó de la capacitat d'estudi, de treball, d'entusiasme i d'alegria que va comunicar-nos.

Joan Sunyol i Genís. Vic, any 2000.